L'Infant

L'infant salta i salta perquè avui és diumenge. A ca seva els diumenges són dies d'alegria perquè viatja amb els seus pares al camp a trotar. Li sembla com si cada diumenge coneixés una mica més el món. Duu un dac negre i un mapa que va completant a mesura que passen les setmanes.

Avui la gespa és flonja i humida. Fan soroll mentre la trepitgen tot avançant per descobrir noves aventures. L'intrèpit explorador és al mig dels seus pares i es grontxa agafant una mà de cadascú. Duu un barret que li tapa els ulls del sol perquè així es pugui concentrar en cada passa que dóna. Del clatell del nano ragen unes bones gotes de suor que li surten del barret fruit de la calor i de la intensitat de la seva concentració.

Aquest cop, ell ha decidit d'anar en direcció oest. A mesura que caminen, la gespa esdevé pedra. Pedra rodona com uns ous ben grans. El pare li explica que aquestes pedres són tan rodones perquè roden i roden riu avall, prenent aquestes formes. Aleshores li diu "-Doncs debem ser aprop d'algun riu."

Ja senten la ramor del riu i ell bota i bota sense parar. Li encanten les aigües dels rius perquè són netes i fresques. Un cop aparten els matolls de la ribera, el veuen tot esplendorós. El menut es despulla i corra cap a una llacuneta que jeia estancada. Els pares es miren i rient també es despullen i s'avalancen cap a la llacuneta.

Després de les dues bombes damunt de l'aigua, l'explorador ha empassat una mica d'aigua i estussega com una vella. L'escuma crispeja damunt la superfície de l'impacte i ara s'extingeix poc a poc. De cop i volta emergeixen dos nens com per art de màgia prenent alè. Comencen a riure com bojos. El riu és pura alquimia atzarosa i ell ha donat als dos pares l'oportunitat de tornar a ser infants. Ho ha fet perquè és l'anyorança més gran que aquestes dues persones sentien i els volia ajudar a estar més alegres.

La mare, més rosseta que mai, li envia amb força les primeres gotes d'aigua al seu fill. Aquí comença una batalla d'aigua que mulla fins i tot l'apuntador.

Esquitxant-se els uns als altres van creant un moment etern on les gotes suspeses a l'aire i els riures embogits no s'aturen fins que cau el sol.