MEL MELOSA

Qui gossa despertar a la reina de les abelles? no veieu que dorm? Porta dies engreixant i ara comença a tenir l'aspecte d'un polze rallat.

Sa majestat no s'imaginava que la vida de monarca fos tan dura. Ni ella, ni cap de les altres abelles del panal, perquè els animals actuen per instint i no es plantegen aquests dilemes. És l'única fèrtil de tot el panal i ara emmagatzema milers d'ous al seu ventre.

Cansada d'esperar un destí millor, l'abella rondina a cops de peu contra els hexàgons del palau. Escollida per Déu com la monarca d'aquelles cel.les ha de parir cada any milers d'ous, de fills que possiblement mai saludarà ni un sol cop pels passadissos, perquè surt poc pels passadissos ja que sempre està embarassada. No es perd en la il.lusió de ser la reina perquè en el fons és la més esclava del regne.

Una nit quan tothom descansa, la intrèpida i desgastada majestat, empren el vol cap a terres llunyanes on ningú la pugui fertilitzar. Aquesta sensació suïcida és la primera sensació agradable que sent l'abella a la seva vida. El brunzit de les seves ales és també tota una novetat per ella i és pregunta com les seves companyes no es queden sordes amb aquesta vibració incessant.

El sol que surt per darrere les muntanyes es reflexa a les retines de l'esclava alliberada que ara es dirigeix cap l'oest. Sobrevola les muntanyes maresmenques i se sent atreta per l'escampat groc que hi ha sota les seves potes. Les dents de lleó, grogues com el sol, li parlen a través de l'olfacte de la seva incontinència sexual i la seva necessitat de ser polinitzades. L'insecte, que cada cop se sent més petita i més feliç, entén perfectament el que demanen les dents de lleó i no triga en ficar-se mans a l' obra. Quan aterra sobre la flor aixeca una polsaguera groga que la fa sentir més viva que mai. De cop i volta, com per art de màgia, oblida qui fou en el passat i cau pressa del seu dolç instint.