La van trobar exploradors portuguessos a finals del s.XIX en una expedició per la selva Amazònica.
"Flor tropical amb llavis emmetzinats.
Orgullosa de ser roja ( però no del seu verd genital).
Divina silueta
Pessics de desig. Set anunciada"
Els exploradors van morir d'amor dies després de mirar-li als ulls. Les genives del seu verí s'ensumen a kilòmetres. En aquest territori delimitat pel seu perfum de gerd, no hi sobreviuen ni els insectes. Els animals també moren d'amor.
La història comença i acaba ara, quan Isora mor per amor. Quan se'n adona que ningú l'escolta, ni la mira. Pobra Isora, la pluja damunt les fulles l'ha assassinat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada