- Ei Joan, què hi fas aquí tot sol ?
En Joan es treu el diari de la cara i s'abaixa les ulleres de sol i el mira.

- Però si és de nit! Què hi fas amb les ulleres de sol llegint el diari? en aquest parc?- va dir alarmat.

- Home, Pere jo també m'alegro de veure't. - va dir en to iròinc- Doncs, mira: el que faig és distreure la ment. Això és el que faig! Vull concentrar-me amb el que llegeixo perquè no vull estornudar, de cap de les maneres.

- A veure fill meu! quines parides dius, va anem cap a casa que avui t'ha tokat massa el sol i de vegades no és bo. - Va agafar en Joan pel braç.

- Que no! - alliberant-se de la ma del seu amic.- Que no! quan se'm passin les ganes d'estornudar tornaré a casa amb la família però de moment no vull perdre la concentració!

El Pere va seure al banc al costat de'n Joan i va voler ficar un granet més de la seva paciència en el discurs esbojarrat del seu, cada cop més ennat, amic.

- Digues... explica'm què collons passa. va preguntar-li en Pere, més tranquil.

-Doncs mira Pere... que aquest matí era al bany treient-me les lleganyes i de cop i volta la cara em picava, he tallat la respiració he obert les nàrius tan com el meu nas ha sapigut i PAM! he estornudat! Però he estornudat tan fort que he notat com els meus ulls quasi sortien d'òrbita.

_Això es impossible!

- Que no! espera que continui. Més tard al break de la feina, mentre prenia el cafetó, he tornat a estornudar. Però aquest cop ha sigut tan potent, que el meu ull esquerre ha sortit propulsat i m'ha quedat penjant. Clar... i tothom cridant allà! No estan acostumats a veure-ho això.

- M'ho estàs dient en broma no?

-No que va, és genètic és veu. Salta una genració si l'altre no, el meu avi ho tenia , el meu pare no i jo avui ho he comprovat. Però en fi... El meu pare té un altre tic. Quan es fica nerviós les seves cervicals es comencen a bellugar i a perdre consistència fins que li cau el cap damunt la taula. Es veu que el meu besavi també ho patia, així que el meu fill.... ai mare, també ho patirà.

- òstia joan no sabia aquesta besant humorística teva- reia en Pere cada cop més.