Avui anant cap l'assaig de teatre no em parava de venir al cap una idea que m'engresca molt: vull fer una descripció molt detallada del que signfiquen per mi els meus avis. Ara ja no hi són, però han estat referents per mi, de vegades sabent-ho i d'altres sense ni tan sols saber-ho. És el meu homenatge personal a 4 persones que van abandonar les seves terres per establir-se en un món més industrialitzat i on es parlava una llengua extranya.
No entenc perquè però necessito abocar qui foren per mi i com els veia. Són uns personatges ben carregats de històries i vivències. És ben cert que tenien 4 maneres distintes de fer... L'atzar va fer quee d'ells en sortissin uns fills i després uns néts que han seguit camins dispars.
En els pròxims dies ficaré tot de la meva part per reconstruir les vides i els caràcters dels meus avis. Vull donar-los a conéixer; donar-los ànima altra cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada