David, un jove de la zona alta de Barcelona juga a pàdel i no se li dona malament. A la mateixa hora, Kira, una pakistaní que ha vingut fa dos mesos a la ciutat, despatxa en el locutori del seu pare al carrer del Carme. Aparentment, no tenen gaire en comú, però el cert és que sí:
Semblen descafeinats i veuen la vida passar com adormits, com si els faltés alguna cosa...
Malgrat aquesta sensació tèvia, de vegades de la fanguera de l'inconscient apareixen
la rebeldia, la calor, el sexe i la força de les vísceres.
És en aquests moments quan cremen humanament. Malauradament, no són molts els episodis en que desperten de l'anestèssia de l'educació que han rebut. Un, l'educació de l'aparença i de la pell i, l'altra, la del tot és pecat.
En David va baixar un divendres a la nit, en plan pijo en el Raval, al carrer Sant Pau, al bar Marsella. La Kira atravessava el carrer vorejant i saltant els bassals de pixums que caracteritzen el barri xino, amb tots els respectes. Aleshores ell tevi que passejava, va creuar per casualitat una mirada amb els ulls foscos de la pakistaní. Es van fondre en una mirada de desig i per una nit, van deixar de banda tot el que havien après i van fer l'amor com mai ningú els havia ensenyat. El dia següent, va invair-los la rutina altre cop, però a diferència d'altres dies, duien un somriure a la cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada