Regals

Després d'una crisi èpica, el matrimoni Campeny-Rodríguez reprèn les regnes de la seva relació desbocada. Fa 2 anys l'esperit rebel i irreverent del Josep i la Maria va fer que s'acabés la relació a mode bomba. La Maria farta de fer de ama de casa , amb la carrera de imfermeria a les esquenes, cada dia tenia més pressió a la vena horta i als ovaris. En Josep treballava també com un desgraciat, deixant-se les banyes a la oficina i el tamany dels seus ous ja era considerable. Així que fa 2 anys tot va explotar esquitxant les parets i provocant un terravestall que va sentir tot el veinat, que es pensava que s'havia desencadenat la nova guerra civil.

Ara, 700 i picu dies després la màgia del Nadal, la Maria i en Josep s'han donat una nova oportunitat. Apareixen junts als àpats familiars i inclús riuen una mica més. Viuen a la seva antiga casa i ja en Josep ha deixat la pensió pullosa del raval.

El dia de reis pel dematí s'aixequen a la 1 del demantí i van a obrir els regals sota l'avet de nadal.

Maria: Té això és el teu regal
Josep: Oh, gràcies! què deu ser? - l'obre- oh... (es fa el sorprès) una ploma ...
M: Sí! es de les bones eh!
J: Sí ja veig ja ...- En Josep havia vist aquesta ploma als xinos d'abaix per 10 euros i pensa "Vella Garrepa i comodona, ni ha creuat el carrer!!"
M: Bueno, aveure el meu, on és?
J: És al safreig, carinyo!
M al safreig? que extrany , que deu ser... No fotis que... - arriba al safreig i es troba una rentadora nova.- Seràs imbècil! això és tot el que em mereixo?

I acte seguit, es van tornar a divorciar. Però el més curiós és que l'any que ve, per Nadal es van tornar a retrobar i a separar, i així fins que van morir de vells. Cada any, els regals s'allunyaven més dels seus respectius gustos, és a dir, cada any es coneixien menys; però a la vegada, cada any se sentien més sols, es necessitaven més. I així acaba la història, en forma de bucle.