El juny em fa mal. Aquest últim ha estat fantàstic i ara ja s'acaba. Tot ha estat com un llampec... Però he disfrutat molt.
Li he dit adéu a la universitat i al pràcticum i això em recorda que em faig gran...
Li he dit adéu als nens del menjador i a la seva espontanietat i somriures. Com els trobaré a faltar! A les colònies vaig tenir l'oportunitat de descobrir que eren grans personetes i ells de descobrir que jo no sóc tan ogro com al menjador... Els enyoraré l'any que ve.
Adéu també al teatre. Després d'un any preparant-ho tot, ha sortit una creació d'allò més bonica i el 18 de juny vam disfrutar mil davant el públic. Kin subidón. Sóc adicte a subidons així.
I adéu a les festes majors de Vilassar que omplen els carrers i les places del poble, inaudit per ser vilassar. Vam col·laborar representant l'obra aquí la plaça de l'era i molt be. Demà els focs... Em recorden que cada any sóc una mica més gran. Cada petard que llencen, en sóc una mica més conscient de que el temps passa.
Per mi, juny es més radical que el fi d'any. Marca el fi d'una etapa. Ha estat un curs fantàstic. Ara ve juliol, casal. Avera que em depara.
Published with Blogger-droid v1.7.2




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada