Llicenciat

Uns braços oberts esperant una abraçada,
només són paraules buides,
I doncs, vull abrassar la vida.

Les coses tenen una certa màgia
i s'apren a veure-la poc a poc.
Aquestes es mouen i tenen un color
i moren quan dormo.

Més enllà de veure-les d'un color sèpia,
he vist que de dintre meu en raja el sentiment, la màgia de debò.
La tendresa, l'enyor, la ràbia i l'èxtasi broten del meu ésser
arrelat a cada òrgan amb urpes vermelles.

Alço la vista i veig el nord, on mai es fica el Sol.
Allí hi vola la Raó, un colom missatger que algú va enviar-me fa molt de temps,
quan era petit i necessitava entendre el món.

Miro la colometa seca i esqüeta,
pobrissona
i no vull guiar-me tant per les paraules,
vull sentir més de mi;
alçar el vol i ser un àliga.